El nom de YHWH*
A la Bíblia les paraules referents als Elohim com a grup i als Elohim com a individus s'han traduit de manera que doni a entendre que tots són un únic individu, el déu únic de la teologia cristiana.
Quan en la Bíblia de família tenim el nom de Déu en singular, en hebreu correspon al nom Elohim plural i quan es diu "els fills dels déus, correspon als fills dels Elohim, és a dir els Elohim.
Quan es parla del Senyor o de l'Etern correspon a YHWH. Si es parla de l'Altíssim correspon en hebreu a Elyon (vegeu l'article dedicat a Elyon).
YHWH és el nom amb el qual es va presentar a Moisès, mentre qui es va presentar davant d'Abraham fou El-Shaddai, de les arrels SHD o SHDD que contenen els conceptes de violència i devastació.
Segons Mauro Biglino, també cal dir que quan el nom YHWH apareix en fets bíblics es tracta d'una època en la qual encara no existia l'idioma hebreu; aquest nom, doncs, s'escriu molts segles després d'haver estat pronunciat (uns tres segles en el millor dels casos) i només amb consonants. Els sons vocàlics els rep després d'uns altres mil set-cents anys.
El significat de YHWH es desconeix. Segons Biglino, podria significar "És ell" com a una interjecció en veure'l venir. En Èxode 3, quan Moisès pregunta quin és el seu nom, YHWH respon: "Jo sóc el que sóc" (també es pot traduir: Jo soc el qui seré. O bé: Jo seré el qui seré. O encara: Jo soc el qui és).
Tenim constància que les nacions del Mitjà Orient del segon mil·lenni BCE sabien que un individu anomenat YHW o YW o YWH governava sobre aquest territori, i que fins i tot tenia una parella a qui coneixien pel nom de Ashera i que els jueus de la colònia de Elefantina a Egipte, encara molts segles després, la van anomenar Anat-Yahwu.
El repartiment de pobles i territoris
Tal com van establir en l'article "De què parla l'Antic Testament?" en aquest text es narra la història de la relació entre un rei/governador colonitzador anomenat YHWH i un grup de persones a les quals, amb molt d'esforç, va transformar en un poble, donant-los una identitat. Aquestes persones que eren els fills de Jacob, els jacobites, vivien a terra despoblada, entre els udols i la desolació del dessert.
A Deuteronomi 32, 8 s'explica com Elyon va repartir els pobles dels fills d'Adam (els adamites) segons el nombre dels fills dels Elohim (els Elohim). Llavors, YHWH es va reservar per a ell, com a heretat, el poble Jacob i el protegia i se n'ocupava
i separava els uns dels altres els fills d’Adam,
va establir les fronteres de cada nació
segons el nombre dels fills dels Elohim.
9 Llavors YHWH es reservà el seu poble,
els fills de Jacob, com a pròpia heretat.
10 El trobà en una terra despoblada,
entre els udols i la desolació del desert.
El protegí i se n’ocupava,
el guardava com la nineta dels seus ulls.
Encara que la versió familiar de la Bíblia intenta fer creure que Elyon i YHWH són el mateix déu, traduint-ne un com l'Altíssim i l'altre com el Senyor o Yahweh, en aquest passatge del repartiment de territoris queda ben clar que són dos Elohims diferents: no només Elyon és qui està repartint els territoris, sinó que a YHWH li toca una petita part, un poble dispers en el dessert, en un paratge desolat. No conforme amb això, YHWH enprèn una sèrie d'incursions per conquerir més territoris (que suposadament no s'ha assignat ell mateix, si Elyon i YHWH són la mateixa persona).
 |
| Primeres civilitzacions |
Aquest repartiment de la terra entre els Elohim va passar en temps de Peleg:
Gen 10, 25 "Éber va tenir dos fills: el primer es deia Pèleg, perquè, en el temps que ell vivia, la població de la terra es va dividir".
YHWH tenia cura del seu poble tot sol, sense cap ajuda dels altres Elohim:
12 YHWH tot sol el guiava, no l’ajudaven Elohim estrangers.
Crida l'atenció el fet que YHWH no col·laborés amb els altres Elohim. Possiblement es deu al seu estatus d'ish milchamah, "home de guerra" (Èxode 15.3):
3 YHWH és un home de guerra, YHWH és el seu nom.
Les necessitats corporals
En nombrosos passatges de l'Antic Testament YHWH menja, beu, camina, es cansa, s'omple de pols, ha de descansar, rentar-se, etc. Per exemple a Gènesi 18, :
—Senyor, si m’has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. 4 Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra d’aquest arbre. 5 Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És per això que heu passat prop del vostre servent.6 Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara:
Ells li van respondre:
—Fes tal com has dit.
—Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.
Ex 3,16 "Ves a reunir els ancians d’Israel i digues-los: “YHWH, l'Elohim dels vostres pares, l'Elohim d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, se m’ha aparegut i m’ha dit: He decidit d’intervenir a favor vostre, perquè he vist com us tracten a Egipte".
Ex 24,10 "...i van veure l'Elohim d’Israel. Tenia sota els peus com un paviment de safir, d’una nitidesa com la del cel mateix".
—Això diu YHWH, l'Elohim d’Israel: "Que cadascú prengui la seva espasa; passeu i repasseu el campament d’un cap a l’altre i mateu germans, amics i veïns".
adorant Elohims estrangers,
l’irritaven amb cultes detestables
16 El poble respongué:
—Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus! (...)
19 Josuè va replicar:
—No sereu capaços d’adorar YHWH. Ell és un Elohim sant, és un Elohim-gelós. No consentirà les vostres infidelitats ni els vostres pecats. 20 Si l’abandonàveu per adorar Elohim estrangers, ell se us posaria en contra i us faria mal fins a exterminar-vos, després d’haver estat bo amb vosaltres.
21 El poble respongué:
—De cap manera! Nosaltres volem adorar YHWH!
22 Josuè va insistir:
—Vosaltres sou testimonis contra vosaltres mateixos que heu escollit YHWH per adorar-lo.
Ells van afirmar:
—En som testimonis.
23 Josuè digué llavors:
7 Després va córrer cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. 8 Quan l’animal ja era a punt, va prendre mató, llet i la carn del vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells a l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven.
 |
| Fris de Jacob, claustre de la Catedral de Girona. Wikimedia Commons. |
I també tenim un episodi similar a Jutges 6, quan es presenta davant Gedeó qui li prepara menjar:
19 Gedeó se’n va anar a preparar un cabrit, prengué un sac de farina i en va fer pans sense llevat. Va posar la carn en una panera i el brou en un tupí. Ho va portar a l’àngel i li ho va oferir sota l’alzina.
L'Elohim d'Israel
YHWH es presenta molts cop a sí mateix i també es reconegut pel seu poble com l'Elohim d'Israel. Perquè no el confonguin amb un altre Elohim, el seu nom va acompanyat del poble que té sota la seva protecció (un poble en concret):
Gn 33, 20 "Va aixecar un altar en aquell indret i el dedicà a El, Elohim d’Israel".
Ex 24,10 "...i van veure l'Elohim d’Israel. Tenia sota els peus com un paviment de safir, d’una nitidesa com la del cel mateix".
Ex 32,27 Ell els digué:
El poble de Jacob no va ser, doncs, el primer a conèixer a YHWH, sinó que va ser triat per ell i constituït com a poble, per conquerir un territori que li interessava més que el que li havia estat assignat. Per això els va prendre, els va transformar i els va fer assumir la identitat jueva a través d'un llarg procés d'evolució i assimilació que va involucrar a semites, no semites, nòmades i seminòmades, habitants de les ciutats de Canaán i d'altres que van emigrar allí.
La gelosia de YHWH
La relació de YHWH amb el seu poble està plena de traicions i desconfiança, fins al punt que YHWH demostra sovint la seva por i la gelosia que comporta el fet que el seu poble se'n vagi amb altres Elohim.
Malgrat les atencions de YHWH, el poble de Jacob traeix constantment el seu Elohim, abandonant-lo per altres Elohim i retent-los culte i sacrificis:
16 Els israelites engelosien el Senyoradorant Elohims estrangers,
l’irritaven amb cultes detestables
17 amb sacrificis oferts a dimonis, que no són déus,
a déus que no coneixien,
divinitats noves, tot just arribades,
que els vostres pares no havien venerat.
a déus que no coneixien,
divinitats noves, tot just arribades,
que els vostres pares no havien venerat.
Tal com es desprèn de Josuè 24, el poble podia escollir seguir a un Elohim o a un altre. En aquest passatge, Josuè en assemblea exposa les raons per seguir l'Elohim YHWH; en acabar, el poble respongué:
—Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus! (...)
19 Josuè va replicar:
—No sereu capaços d’adorar YHWH. Ell és un Elohim sant, és un Elohim-gelós. No consentirà les vostres infidelitats ni els vostres pecats. 20 Si l’abandonàveu per adorar Elohim estrangers, ell se us posaria en contra i us faria mal fins a exterminar-vos, després d’haver estat bo amb vosaltres.
21 El poble respongué:
—De cap manera! Nosaltres volem adorar YHWH!
22 Josuè va insistir:
—Vosaltres sou testimonis contra vosaltres mateixos que heu escollit YHWH per adorar-lo.
Ells van afirmar:
—En som testimonis.
23 Josuè digué llavors:
—Doncs ara desfeu-vos dels Elohim estrangers que encara teniu entre vosaltres i adheriu-vos de tot cor a YHWH, l'Elohim d’Israel.
 |
| Estatueta de Baal d'Ugarit. Wikimedia Commons. |
Josuè insisteix diversos cops per saber si n'estan segurs i de si són conscients de les conseqüències, perquè el càstig per la desobediència era la mort:
Dt 13, 7 "Si el teu propi germà, el teu fill o la teva filla, o la teva pròpia dona, o el teu més gran amic, et proposa d’amagat de donar culte a altres Elohim, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, 8 ja siguin Elohim dels pobles veïns, de prop teu, o dels pobles llunyans, d’arreu de la terra, 9 no en facis cas, ni tan sols l’escoltis. No li mostris pietat ni en tinguis compassió, no l’encobreixis: 10 l’has de fer morir. Sigues el primer a tirar-li pedres per matar-lo, i que després ho faci tot el poble. 11 Apedrega’l fins que mori; perquè ha intentat d’apartar-te del Senyor, el teu Déu, el qui et va fer sortir del país d’Egipte, de la terra on eres esclau. 12 Tot el poble d’Israel, quan ho senti, escarmentarà i, enmig teu, ningú no tornarà a cometre una maldat com aquesta".
*Advertiment
Hem d'advertir que el text que conservem de la Bíblia ha estat manipulat per tal de fer-lo encaixar en una idea teològica que correspon amb la concepció cristiana de déu.
Donat que l'Antic Testament no és un llibre sagrat i en cap moment parla d'un déu únic, al llarg de la història s'han hagut de forçar les traduccions de diverses paraules per tal que el que diu el text original en hebreu s'adeqüi a la teologia cristiana.
Gràcies al treball de Mauro Biglino, aquestes contaminacions estan sortint a la llum. Un cop es llegeix el text amb el significat original, es veu clarament que la Bíblia ni és un llibre sobre un déu únic ni té un missatge metafísic.
Fonts
Bíblia catalana - Génesis interlineal Hebreo - Español - La Bíblia no es un libro sagrado -