De què parla l'Antic Testament?
Hi havia un temps en què els éssers humans parlaven i menjaven amb els déus, acordaven contractes, els servien, però també se'n servien, els traïen, els seguien i els abandonaven, seguint els interessos i les situacions del moment.
Un temps en què els éssers humans escollien els seus déus entre els tants possibles, sense mai concebre la idea d'un déu únic. De fet, una visió dels déus totalment diferent de la que després s'ha construït quan ha començat a faltar el contacte directe amb aquests mateixos déus.
Aquesta època històrica ha quedat registrada en textos de diferents civilitzacions, sent la primera de la qual tenim constància la Sumèria, però també hi ha relats a Babilònia, Assíria, Egipte i d'altres pobles d'arreu del món.
Aquests "déus" prenen diferents noms a cada civilització; gràcies al treball de Zacaries Sitchin, els més coneguts són els Anunnaki a Sumèria, però també tenim els Elohim o Anaquites a la Bíblia.
Advertiment
Abans de continuar, hem d'advertir que el text que conservem de la Bíblia ha estat manipulat per tal de fer-lo encaixar en una idea teològica que correspon amb la concepció cristiana de déu.
Donat que l'Antic Testament no és un llibre sagrat i en cap moment parla d'un déu únic, s'han hagut de manipular les traduccions de diverses paraules per tal que el que diu el text original en hebreu s'adeqüi a la teologia cristiana.
Gràcies al treball de Mauro Biglino, aquestes contaminacions estan sortint a la llum. Un cop es llegeix el text amb el significat original, es veu clarament que la Bíblia ni és un llibre sobre un déu únic ni té un missatge metafísic.
El relat de l'Antic Testament
Pel que sabem a partir dels tetxos sumeris, una civilització avançada, coneguda com els anunnaki, va arribar a la Terra amb la finalitat d'extreure or. Amb el temps, es van veure amb la necessitat de crear mà d'obra que alleugerís les càrregues laborals dels anunnaki.
Gràcies a l'enginyeria genètica i després d'un llarg període amb molts intents, va ser possible modificar l'adn d'un homínid, probablement l'Homo erectus, afegint part de l'ADN dels anunnaki. Aquest homínid modificat genèticament és el que coneixem com a Homo sapiens.
Aquest nou homínid, amb una intel·ligència superior, era capaç de rebre ordres i desenvolupar tasques, i resultà ser una mà d'obra eficaç en mineria i agricultura.
L'Antic Testament, basant-se en els textos sumeris, fa un breu resum de com els anunnaki, que aquí s'anomenen Anaquites o Elohim, van condicionar la Terra i com una branca de sapiens, els adamites, va ser portada com a mà d'obra al Gan Eden, per tal de tenir cura dels cultius que allà es produïen.
Després d'aquesta breu introducció a l'inici del Gènesi, l'Antic Testament narra la història del poble de Jacob, que remunta la seva genealogia a aquests adamites del Gan Eden, i especialment, del contracte que Jacob i els seus descendents van acordar amb un dels Elohim, que coneixem com a Yahveh, per tal de conquerir una sèrie de territoris situats a Canaan.
De què no parla l'Antic Testament?
És creença comuna que la Bíblia és el llibre sagrat de la religió cristiana, però tal com veurem a continuació no hi ha a la Bíblia cap referència a un déu únic i transcendent tal com ens l'ha presentat el cristianisme.
En primer lloc, perquè en l'hebreu que va ser escrit l'Antic Testament no hi ha cap paraula que designi o tingui com a significat el déu únic, ja que en aquell temps aquest concepte no existia en aquesta llengua; tampoc existien paraules per designar altres atributs del déu únic com per exemple, l'eternitat.
Tampoc hi havia el concepte d'ànima com es pot veure a Eclesiastès 3,19-20:
Jo penso dels homes que Déu els posa a prova perquè vegin que, per ells mateixos, són com les bèsties. Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l’home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. L’home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers. Tot va al mateix lloc: tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot.
El procés per convertir l'Antic Testament en un llibre sagrat es basa en la traducció falsa de certes paraules, fins a forçar el text de manera que sembla que parla d'un sol déu, quan en l'Antic Testament la presència de diversos déus és constant.
El professor Rafael Zer del Projecte de la Bíblia de la Universitat Hebrea a Jerusalem, afirma que quan els passatges bíblics relaten clarament la innegable multiplicitat dels Elohim:
"Els editors bíblics modifiquen els passatges relatius, els retallen o els copien en uns altres i aquests "retocs" s'han fet molt", diu el professor Zer.
Posem com a exemple aquest passatge de Deuteronomi 32,43:
Segons els manuscrits de la Bíblia de la Mar Morta, anteriors a la intervenció teològica/ideològica dels masoretes:
"Alegrin-se amb ell, cels; inclinin-se davant ell, tots els déus, perquè ell venja la sang dels seus fills i es venja dels seus adversaris..."
Segons la Bíblia interconfesional catalana:
"Crida de goig amb ell, oh cel,
prosterneu-vos davant d’ell tots els déus:
farà justícia per la sang dels seus fills,
tornant als qui l’odien el que es mereixen [...]."
Segons la traducció de Mauro Biglino:
"Alegreu-vos amb ell, oh cels, i tots els Elohim es prostren davant ell, perquè ell venjarà la sang dels seus fills, i es venjarà dels seus enemics, [...]".
Ara veiem la Bíblia familiar, segons la tradició dels masoretes:
"Alegreu-vos, oh nacions, pel seu poble, perquè ell venjarà la sang dels seus serfs; es venjarà dels seus adversaris [...]".
En la tradició dels masoretes, els "cels" s'han convertit en les "nacions" i, en lloc de "tots els Elohim s'inclinen davant ell", diu "pel seu poble". Finalment, "els seus fills" (és a dir, dels Elohim) ha estat canviat per "serfs".
Com es pot veure clarament, totes les referències a la pluralitat dels Elohim ha estat eliminada.
Tal com ens diu Mauro Biglino:
"D'aquesta manera, allò que originalment era un relat normal de fets històrics i concrets concernents a la humanitat, als Elohim que van intervenir amb enginyeria la genètica (...) i la relació unívoca entre un d'ells (Yahvé) i aquell poble, s'ha transformat en el fonament dogmàtic d'un pensament religiós que, encara avui, condiciona, directament o indirectament, més que dos mil milions de persones".
Resum
La Bíblia ens narra la història de la relació entre un rei/governador colonitzador anomenat Yhwh i un grup de persones a les quals, amb molt d'esforç, va transformar en un poble donant-los una identitat.
La part de la Bíblia que ens compta els esdeveniments històricament més distants (que els escriptors bíblics han pres de relats sumeris-acadis molt més antics) és essencialment un llibre de cròniques que descriu els orígens de la humanitat, la producció d'un grup ètnic especial i la subsegüent història d'un poble que va establir una relació/aliança amb un dels Elohim, el conegut precisament amb el nom de Yhwh.
Fonts:
Bíblia interconfesional en català: https://www.bci.cat/
BIGLINO, MAURO: La Bíblia no es un libro sagrado