Salta al contingut principal

COL·LECTIU PUNT 6: Urbanisme feminista


El llibre Urbanisme feminista de Col·lectiu Punt 6 defensa que les ciutats no són neutres: estan dissenyades segons una lògica patriarcal i capitalista que prioritza la producció econòmica, el vehicle privat i un model de ciutadà masculí, adult, autònom i amb plena mobilitat. Les ciutats que habitem evidencien el vincle estret i inseparable entre patriarcat i capital. En pocs llocs com a les nostres cases, els nostres carrers i les nostres places es pot veure tan clarament un model urbà dissenyat a la mida del subjecte masculí i de l’explotació econòmica. 

La separació tradicional entre espai privat i espai públic valora com a masculí i productiu el que es fa a l'espai públic (el terme "home públic" denomina un home ben valorat), en canvi, expulsa les dones de l'espai públic i les relega a l'àmbit privat, invisivilitzant les tasques de cures (el terme "dona pública" és pejoratiu). Relegar les dones a la llar és un ideal burgès i eurocèntric, perquè la dona treballadora sempre ha desenvolupat la seva vida al carrer: als safrejos, als mercats, treballant per contribuir a l'economia familiar, anant a comprar o a buscar aigua, relacionant-se amb el veïnat, etc.

Per abordar la mirada feminista de l'urbanisme cal definir el que considerem la vida quotidiana, és a dir, aquelles activitats que de manera rutinària o puntual, desenvolupem les persones. Les activitats que desenvolupem en els espais públics estan condicionades pels "horaris públics" (del transport, de l'obertura comercial, dels serveis públics, de la jornada laboral diürna, etc.).

Segons la classificació de Cristina Carrasco i de Hannah Arendt, les autores classifiquen les activitats de la vida quotidiana en quatre apartats:

L'esfera productiva. Englova les activitats relacionades amb la producció de bens i serveis. Tradicionalment vinculada al gènere masculí i a l'espai públic

L'esfera reproductiva. És el conjunt d'activitats no remunerades que realitzen els membres d'una família per a elles mateixes, per als membres de la seva família o per a una unitat aliena. Aquestes tasques han estat realitzades tradicionalment per les dones dins de l'àmbit privat. Aquestes activitats es poden dividir en: proporcionar habitatge, proporcionar nutrició i proporcionar cures.

L'esfera pròpia. Són les activitats relacionades amb el creixement personal i intel·lectual de cada persona.

L'esfera política. Hannah Arendt la defineix com l'acció que serveix per a la fomentació i sustentació de la comunitat política i crea les condicions per a la continuïtat de les generacions, per al record i per a la història.

Posar la vida quotidiana en el centre de l'urbanisme ens permet donar el mateix valor a totes les esferes de la vida, reconèixer el valor social del treball no remunerat i promoure un repartiment equitatiu de les esferes, reconèixer que en els espais urbans cada cop és més difícil desenvolupar i organitzar totes aquestes activitats diàriament i entendre que l'organització diària té un impacte en les expectatives i aspiracions de les persones. Reflexionar sobre això ens permet visibilitzar les estratègies de suport mutu que les dones han desenvolupat per fer front a la doble i triple presència  en aquests espais.

Les autores argumenten que les cures, històricament relegades a l'àmbit domèstic i feminitzades, han de ser reconegudes com una qüestió política i urbana. Per això, proposen crear entorns que facilitin les xarxes de suport mutu, l'accessibilitat, la proximitat dels serveis i la seguretat entesa no només com a vigilància, sinó com a possibilitat d'utilitzar els espais públics amb llibertat i confiança. 

Les ciutats reponen cada cop més al model depredador de la ciutat global, de les smart cities i de les ciutats turístiques. Front a això, cerquem ciutats on hi hagi una concentració d'activitats que permeti la presència de persones al carrer i la possibilitat de desenvolupar les activitats en un entorn de proximitat i de barri, amb desplaçaments curts d'entre cinc i deu minuts a peu.

La proposta que les autores desenvolupen com a un contramodel enfront de la ciutat neoliberal és una ciutat cuidadora que subverteixi l’actual ordre de prioritats, superant la dicotomia privat o públic, mitjançant el disseny d’entorns que posin en el centre les necessitats d’una població diversa i complexa, que siguin sostenibles en termes socials i ambientals, i on les decisions polítiques i estratègiques estiguin en mans dels seus habitants. 

Un altre aspecte central de l'urbanisme feminista és la metodologia. El Col·lectiu Punt 6 defensa que l'urbanisme s'ha de construir des de l'experiència quotidiana de les persones que habiten els barris. Per això reivindiquen processos participatius, diagnòstics de gènere, recorreguts urbans i eines d'escolta que permetin incorporar coneixements sovint exclosos de la planificació tècnica tradicional. 

En aquest sentit, és molt important com es realitzen els processos participatius i de consulta a l'hora d'emprendre processos participatius, ja que la participació no és ni neutral ni universal, ja que perpetua les jerarquies i els rols de les comunitats. Sovint aquests processos estan pensats per a resoldre problemes relacionats amb l'esfera productiva o lúdica, mentre que l'esfera reproductiva resta invisivilitzada. Els processos participatius no garanteixen que la participació sigui horitzontal, ni que les persones tinguin característiques socioeconòmiques o experiències diverses. Per garantir la participació de diferents col·lectius caldria evitar el voluntarisme.

"Urbanisme feminista" concreta diferents aspectes relatius a aquesta ciutat de les cures, amb la proposta d'un model de ciutat compacta que proposa la mescla d'usos (residencials, productius, educatius, recreatius, socials...) amb espais separats per distàncies curtes i connectats entre sí per transport públic i recorreguts pensats per als vianants.

L'obra proposa una mirada feminista a  l'urbanisme que posi la sostenibilitat de la vida al centre. En lloc de pensar la ciutat només des del treball remunerat o els grans desplaçaments, planteja dissenyar barris que facilitin les activitats quotidianes: cuidar, comprar, acompanyar criatures, relacionar-se, descansar o participar en la vida comunitària. La idea clau és que la ciutat ha de respondre a la diversitat real de les persones i de les seves necessitats. 


Fonts:

Col·lectiu Punt 6, Urbanisme feminista. Per una transformació radical dels espais de vida. Ed. Virus.

https://www.punt6.org/books/urbanisme-feminista/?utm_source=chatgpt.com "Urbanismo Feminista - Col·lectiu Punt 6 - Col·lectiu Punt 6"

https://www.punt6.org/en/?utm_source=chatgpt.com "Col·lectiu Punt 6 - Urbanisme feminista per a la vida quotidiana"

Per llegir:
Beatriz Colomina, La domesticidad en guerra.
Betty Friedan, La mística de la feminitat.
Dolores Hayden, Seven american utopias. The arquitecture of comunitarian socialism, 1790-1975, MIT Press, Cambridge, 1976.