MICHEL NIEVA: Ciencia ficción capitalista. Como los multimillonarios nos salvarán del fin del mundo. Ed. Anagrama 2024.
Ciència-ficció capitalista, de Michel Nieva, és un assaig que analitza com el capitalisme tecnològic, liderat per multimilionaris com Elon Musk, Jeff Bezos i Mark Zuckerberg, s'ha apropiat del llenguatge i les narratives de la ciència-ficció per justificar els projectes futuristes.
El comerç entre ciència-ficció i empresariat s'ha fet realitat a Silicon Valley, diu Nieva, com a "un intercanvio que los magnates introducen en sus cuidadas narrativas, que los pintan no como cerdos y avaros multimillonarios evasores de impuestos, sino como refinados lectores de ciencia ficción".
El llibre denuncia que aquesta apropiació de la narrativa de la ciència-ficció restringeix el monopoli d'imaginar el futur a les corporacions i bloqueja alternatives polítiques i socials. Nieva assenyala que, mentre el capitalisme condemna la majoria de la humanitat a un futur incert, només els multimilionaris poden imaginar el futur, usant la ciència ficció com a eina de legitimació ideològica.
Nieva defineix aquesta tendència com una "fantástica narración de una humanidad sin mundo", on els rics es projecten com a turistes interplanetaris que viatgen pel cosmos traient-se selfis mentre la Terra es destrueix.
Aborda també la relació entre ciència-ficció i comunisme a partir de la llegendària trobada entre H.G. Wells i Lenin. Lenin que es va declarar fan de "La màquina del temps" es va permetre mostrar la seva discrepància amb el futur imaginat per Wells a "La guerra dels móns": "el líder soviético se atrevió a especular que, si existieran civilizaciones extraterrestres más avanzadas que la nuestra, estas serían, de acuerdo con la doctrina marxista del avance indeclinable de la historia, sin duda ya comunistas".
Entre les crítiques expressades al llibre, trobem la colonització privada de l'espai (com la de Mart per SpaceX) que es presenta com a solució al canvi climàtic, tot i que es basa en els mateixos mecanismes de destrucció que ja van arrasar la Terra; la promoció de l'Homo Deus, una posthumanitat immortal gràcies a la biotecnologia, que només està a l'abast dels més rics i la geoenginyeria solar i altres projectes tecnològics presentats com a solucions màgiques, ocultant els seus costos ecològics i socials.
Nieva també destaca el caràcter patriarcal i blanc d'aquesta narrativa, on els homes blancs rics es projecten com a salvadors tecnològics, en contrast amb les realitats de desigualtat i destrucció del planeta.
El llibre conclou amb una proposta de resistència: reivindicar la ciència-ficció com a eina d'imaginació col·lectiva per a nous futurs no capitalistes.