Quan l'any 1978 dos historiadors es van aventurar a publicar un atles sobre la població mundial des del s. I e.c., ningú podia imaginar-ne les conseqüències. Des de la seva publicació, l'atles ha estat font de referència per a tota mena d'estudis, especialment d'economia. Darrerament, s'està cridant l'atenció sobre la poca fiabilitat d'aquestes dades que invaliden qualsevol teoria que s'hagi sustentat en elles.
Timothy W. Guinnane en el seu article "No coneixem la població de tots els països del món durant els darrers dos mil anys", ha fet un toc d'atenció al món acadèmic perquè es deixin d'utilitzar aquestes estimacions, ja que segons ell:
"Només tenim una idea aproximada de la població de la majoria de les parts del globus abans del 1500. Per a molts països, la llacuna estadística s'estén gairebé fins al present. Fins a l'arribada dels censos moderns, que a la majoria dels països van començar durant el segle XIX, els càlculs de la població total, fins i tot, per als casos més ben estudiats romanen subjectes a errors considerables".
Segons els mateixos autors de l'atles, "Les hipòtesis del demògraf històric no són, en l'estat actual de la tècnica, probables i, per tant, la idea que siguin fiables en el sentit de l'estadístic, no és possible".
En aquest article analitzarem les fonts, a partir del treball de Guinnane i veurem les implicacions que té utilitzar estimacions poc fiables per justificar determinats sistemes polítics.
Les fonts
Les estimacions de la població mundial a l'època antiga es basen en una combinació de dades històriques, arqueològiques i demogràfiques. A banda dels resultats aportats per restes arqueològiques que poden ajudar a estimar la població de diverses regions, i dels articles acadèmics publicats en revistes com "Population and Development Review" i "Historical Methods", hi ha tres fonts principals per a l'estudi de la població en l'antiguitat:
- Historiadors clàssics i fonts primàries. Historiadors antics, com Plini el Vell i Tàcit, van proporcionar descripcions de les ciutats i regions de l'Imperi Romà, que es poden utilitzar per estimar la població. Els registres de cens de la Dinastia Han a la Xina també proporcionen informació sobre la població durant aquest període.
- "Atlas of World Population History" de Colin McEvedy i Richard Jones, 1978.
- "The World Economy: A Millennial Perspective" d'Angus Maddison, 2001.
Crítica de Timothy W. Guinnane a l'"Atles de la història de la població mundial"
Des de fa més de quaranta anys, els acadèmics han basat els seus treballs pel que fa a la població, en les dades publicades a l'"Atlas of World Population History" de McEvedy i Jones, publicat l'any 1978, que informa de la població de tots els països del món a partir del s. I e.c., o fins i tot abans.
Els mateixos autors de l'"Atlas of World Population History" s'excusen de la manca de dades i de les estimacions que es veuen obligats a fer:
"Gairebé no hi ha dades sobre les quals basar una estimació de població per a Alemanya fins que arribem a la Baixa Edat Mitjana" (McEvedy i Jones Referència McEvedy i Jones1978 , pàg. 70).
“Les estimacions de la població de Polònia abans del segle XIV no es basen més que en idees generals sobre les probables densitats [de població – TG]” (pàg. 76).
Per al Magrib, “Realment no hi ha res en què basar els càlculs abans del segle XIX” (pàg. 220).
Per a Birmània, assenyalen que el registre quantitatiu consisteix en una única publicació basada en un recompte de cases l'any 1783, així com en censos colonials que van començar el 1871. No obstant això, els autors informen de la mida de la població d'aquest país des del 400 a.e.c. (pàg. 190).
Tot i la franquesa dels autors, el problema és que acaben donant una sèrie d'estimacions que, durant els darrers quaranta anys, han estat utilitzades com a dades fiables.
Crítica de Timothy W. Guinnane a "The World Economy: A Millennial Perspective"
Per a l'última revisió important de les seves estimacions, Maddison diu sobre les seves dades de població: “Les estimacions detallades del 1500 en endavant, es basen en gran manera en estudis monogràfics de països per als països principals. Per omplir forats al meu conjunt de dades, utilitzo McEvedy i Jones. (McEvedy i Jones 1978 ). Durant el mil·lenni i mig anterior, faig servir àmpliament la seva obra" (Maddison 2001, pàg. 230). Maddison afegeix que es basa en l'Atles en lloc de relats anteriors, perquè McEvedy i Jones són "els més detallats i millor documentats" (pàg. 230).
A partir de la seva publicació, va fer una sèrie d'estudis amb algunes revisions substantives, actualitzant dades de l'Atles de l'any 1000 i 1500 per a països europeus i no europeus. Aquests canvis reflecteixen les contribucions de la literatura de recerca.
Justificació i propaganda
Com podem veure a partir de l'article de Guinnane, ni l'"Atlas of World Population History", ni "The World Economy: A Millennial Perspective", representen una font fiable, simplement pel fet que no disposem de dades estadístiques de població i hem de concloure com el títol que encapçala l'article que "No coneixem la població de tots els països del món durant els darrers dos mil anys".
A banda de les implicacions acadèmiques que suposa l'ús de dades poc fiables, hi ha també una implicació social, ja que aquestes estimacions han servit com a propaganda per justificar determinats sistemes polítics com ara els imperis.
Els historiadors contemporanis ens diuen que a l'inici de l'Era Comuna, aproximadament tres quartes parts de la població mundial vivien en només tres imperis: romà, indi i xinès. Si és cert, vol dir que la gran majoria de les persones que van existir en aquella època, van néixer, van viure i van morir sota el domini imperial.
"Per a alguns estudiosos d'avui, les afirmacions demostren que els imperis són estructures evidents i naturals per als éssers humans per habitar, o fins i tot projectes polítics atractius que, un cop descoberts, hem reproduït una vegada i una altra al llarg de la llarga durada de la història". (WENGROW, 2024)
La població mundial estimada per aquests autors al segle I e.c. varia entre 231 (Maddison) i 300 (McEvedy & Jones) milions de persones. Aquestes persones les podem distribuir de la següent manera:
- Imperi Romà: Al seu apogeu, l'Imperi Romà albergava entre 44 i 54 milions de persones, aproximadament un quart de la població mundial. Aquesta xifra inclou les diverses províncies que formaven part de l'imperi, que s'estenia per Europa, el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient.
- Xina (Dinastia Han): La Xina durant la Dinastia Han també tenia una població comparable a la de l'Imperi Romà, amb 60 milions de persones, una mica més d'un quart de la població mundial. La Xina era una de les regions més densament poblades del món antic.
- Índia: La població de l'Índia al segle I es creu que era de 35 milions de persones, una mica menys d'un quart de la població mundial. Aquesta regió estava formada per diversos regnes i imperis, com el Regne de Satavahana i l'Imperi Kushan.
D'aquestes persones, en sabem poca cosa, perquè no han format imperis, no han construït grans civilitzacions, no han deixat restes arquitectòniques ni registres històrics, però sobretot, en sabem poques coses perquè els imperis civilitats els consideraven bàrbars i primitius.
Els bàrbars
A finals del segle XVIII, Edward Gibbon - inspirant-se en escriptors antics com Tàcit - va descriure l'Imperi Romà com "la part més justa de la terra, i la part més civilitzada de la humanitat", envoltada de bàrbars, la llibertat dels quals era poc més que un efecte secundari de les seves formes de vida primitives: "La seva pobresa assegurava la seva llibertat". (WENGROW, 2024)
Encara que en origen la paraula "bàrbar" designava a les persones que no parlaven grec, a partir de l'hegemonia militar dels grecs (490.a.e.c.) ben aviat bàrbar no sols va significar "estranger" sinó també "mancat d'educació". Així utilitza ja el terme el grec clàssic Isòcrates. Seguint aquest biaix xenòfob, més endavant l'etnologia i antropologia occidentals tradicionals van denominar barbàrie aquelles societats primitives que consideraven en un estadi d'evolució cultural intermedi entre el salvatgisme i la civilització. (VIQUIPÈDIA)
Segons Wengrow (2024), "les tribus són als imperis (i als seus campions erudits) tal com els nens eren als adults de la generació de Gibbon: de vegades criatures encantadores o divertides, però sobretot una força rupturista, el destí de la qual és ser disciplinat, posat a fer un treball útil, i governat, almenys fins que estiguin preparats per governar-se a si mateixos d'una manera similar".
 |
| Gravat egipci amb un grup de habirus |
Ja abans de l'any 2000 a.e.c., els governants d'Egipte i Síria es queixaven incessantment sobre les activitats subversives de grups anomenats Habiru o també Hapiru i Apiru. Aquest va ser el nom donat per diverses fonts sumèries, egípcies, accadies, hitites, mitenes, i ugaríticques a un grup de gents que vivien en les àrees de Mesopotàmia nord-oriental i el Creixent Fèrtil des de les fronteres d'Egipte en Canaan fins a Pèrsia.
Segons Paul Johnson (1987), "Habiru va ser pel que sembla un terme despectiu aplicat a les gents no urbanes, difícils i destructives, que es desplaçaven de lloc en lloc. No eren tribus d'hàbits regulars, que emigressin periòdicament amb els ramats [...]. [...] Precisament perquè no era fàcil classificar-les, [les tribus habiru] desconcertaven i irritaven a les autoritats [mesopotàmiques i] egípcies conservadores, que sabien molt bé com tractar als autèntics nòmades".
En el primer mil·leni a.e.c., els emissaris de l'Imperi Han van escriure de manera similar sobre els habitants rebels de les zones costaneres tropicals al sud coneguts com els 'Bai-yue'. Els escriptors xinesos representaven als yue com a bàrbars que tenien tatuatges, vivien en condicions primitives, i mancaven de tecnologia, com a arcs, fletxes, cavalls i carruatges.
La imatge que els imperis donen d'aquests bàrbars és sempre la mateixa, són incivilitzats, sense llei, violents i intractables. Per contrarestar la seva "anarquia", l'imperi fa servir una violència paternalista que permetrà reduir la barbàrie. Si és possible, integrar-la amb el temps, i si no és possible exterminar-la. D'aquesta manera, imperi i violència queden profundament relacionats, sent la dominació de l'altri el substrat necessari per a la civilització.
L'imperi romà es va constituir a base de la dominació dels bàrbars com els gals, els ibers, els sàrmates i alans, els itàlics, els germànics, els cimbres, teutons i ambrons i altres pobles que van haver de ser vençuts i integrats en la "civilització" per la força. Tots aquests pobles vivien en comunitats més o menys reduïdes, amb els seus costums, les seves creences i estructures d'organització social, fins que els romans els van imposar la seva civilització.
Un avantatge competitiu
Aquesta mena d'idees tan perilloses, estan arrelades en la nostra societat des del principi de la civilització i han estat reforçades i revitalitzades per justificar la colonització, exterminació i expoliació dels "pobles salvatges" d'arreu del món per les potències europees, asiàtiques i americanes.
Sense anar més lluny, Walter Scheidel (2017), professor de clàssics i història a la Universitat de Stanford a Califòrnia, afirma que de les xifres de població citades a l'inici d'aquest article, sembla deduir-se "un avantatge competitiu d'un determinat tipus d'estat: estructures imperials de gran abast mantingudes juntes per poderoses elits extractives". L'organització social en forma d'imperi "va demostrar ser un èxit extrem".
Segons Scheidel, el fet que una gran part de la població (segons fonts no fiables) hagi viscut sota el sistema imperialista, demostra el seu èxit i fiabilitat com a sistema de govern.
El que no diu Scheidel és si els avantatges de viure en un imperi eren perceptibles per a tota la població o només per a una part, la formada per les elits dominants, tenint en compte que parlem d'uns imperis que se sustentaven principalment del treball esclau.
Estrabó, a la seva Geografia, parla de Delos com un dels principals mercats d'esclaus: "Delos, gràcies a la seva ubicació central entre les nacions, va esdevenir el mercat més gran del món per a esclaus, on, es diu, es podien vendre fins a 10.000 esclaus en un sol dia."
Segons Mark Cartwright, "Fins a 1 de cada 3 habitants d'Itàlia o 1 de cada 5 en tot l'imperi eren esclaus i sobre aquesta base de treball forçat es va construir tot l'edifici de l'Estat romà".
Noves aportacions al cens de població
Una manera de controlar la qualitat de la conjectura històrica és utilitzant fonts rigoroses i actualitzades. Basar les afirmacions importants en una font de 1978 és retrocedir molt, especialment en la nostra època en què contínuament s'estan produint nous estudis arqueològics.
Els arqueòlegs han trobat nous indicis de cultures que no s'adapten a l'exitós patró imperialista:
- Al delta interior del Níger Mitjà s'han trobat proves d'una pròspera civilització urbana sense signes discernibles de govern o autoritat central, centrada en el lloc de Jenne-jeno, i precedint els imperis de Ghana, Mali i Songhai per alguns segles.
- A Ucraïna, els treballs arqueològics sobre les praderies al nord de la Mar Negra -que els autors grecs antics van descriure com a "estepa bàrbara", una terra de nòmades ferotges- estan generant proves detallades d'una tradició urbana perduda de fa més de tres mil anys, en llocs com Nebelivka, per exemple.
- A l'Amazònia s'està utilitzant tecnologia làser que permet fer un estudi del sol per sota de la coberta vegetal i s'han trobat restes d'entre 20000 i 10000 anys d'antiguitat que desafien la imatge d'un territori buit, poblat per petites tribus nòmades. (WENGROW, 2024)
- A la Xina també hi ha una llarga història de ciutats abans de l'imperi, des de la part baixa del riu Groc fins a la vall de Fen de la província de Shanxi, i la "cultura Liangzhu" de Jiangsu i Zhejiang.
- A les costes del Perú, els arqueòlegs han descobert enormes assentaments amb places enfonsades i grans plataformes, quatre mil·lennis més antigues que l'Imperi Inca.
 |
| Mapa Lidar de la ciutat de Kunguints a l'Amazònia equatoriana mostrant carrers antics amb cases. Cortesia Antoine Dorison i Stéphen Rostain/Wikipedia |
Conclusió
FONTS
CARTWRIGHT, M., "La esclavitud en el mundo romano", publicat a World History, 1 de novembre de 2013. Consultat el 20 de juliol de 2024. https://www.worldhistory.org/trans/es/2-629/esclavitud-en-el-mundo-romano/
ESTRABÓ, "Geografia", Llibre 14, capítol 5.
GUINNANE, T.: "We Do Not Know the Population of Every Country in the World for the Past Two Thousand Years". The Journal of Economic History. 2023;83(3):912-938. doi:10.1017/S0022050723000293. Consultat el 21 de juliol de 2024.
SCHEIDEL, W.: "The Great Leveller" (2017)
JOHNSON; P.: "Historia de los Judíos" (1987), Zeta, 2010, p. 30.
VIQUIPÈDIA
Bàrbar https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A0rbar
Habiru https://es.wikipedia.org/wiki/Habiru
Baiyue https://es.wikipedia.org/wiki/Baiyue
WENGROW, D.: "Beyond kingdoms and empires". Publicat a Aeon website. Consultat 20 de juliol de 2024. https://aeon.co/essays/an-archeological-revolution-transforms-our-image-of-human-freedoms