Mancades com estem les dones de referents en la història i, especialment, en l'antiguitat, no és d'estranyar que el mite de les amazones fos acollit amb entusiasme per sectors del feminisme i, actualment, reivindicat per la teoria de gènere, però tal com exposarem a continuació, es tracta d'un producte de propaganda masclista i heteropatriarcal construït amb la finalitat d'humiliar l'enemic.
Actualment, ja no es posa en dubte que les dones han estat guerreres des dels orígens de la humanitat. Les recents troballes i l'abandonament del biaix heteropatriarcal en les anàlisis de les restes arqueològiques, han acabat amb la visió passiva de la dona que era relegada a recol·lectar i tenir cura dels fills, per donar pas a una visió activa de les dones tant en la caça com en la guerra.
Malgrat les abundants restes de tombes de dones enterrades amb les seves armes de caça o amb el seu equipament guerrer, no s'accepta l'existència d'una comunitat de dones guerreres tal com les descriuen els grecs, ja que no hi ha cap indici que sustenti aquesta teoria.
Tot sembla indicar que els grecs ens van donar una informació esbiaixada o enganyosa per promoure un punt de vista determinat, en definitiva, per fer-se propaganda. Com afirma Cuncic (2017): "La propaganda s'utilitza habitualment a la guerra... La propaganda de guerra sovint es basa en la desinformació i els insults o l'ús de termes despectius per aconseguir els seus objectius".
La propaganda es fonamenta en una varietat de tècniques com ara: l'ús de termes despectius per descriure un oponent o un enemic, la manipulació dels fets per influir en les opinions de les persones, la utilització del llenguatge carregat per evocar determinades emocions o sentiments, i l'ús d'estereotips per descriure les persones oponents o enemigues.
Segons sembla, l'origen del mite es troba en el costum abastament estès en l'antic Orient Mitjà de qualificar de "dones" els enemics vençuts per tal d'humiliar-los.
El biaix victorià
L'interès pel món antic ha tingut diversos renaixements al llarg de la història amb el seu punt àlgid al s. XIX. El descobriment de troballes arqueològiques era d'interès general, promogut per nombroses societats científiques i afeccionades, i per l'afany de lucre, ja que en aquella època era possible apropiar-se dels béns culturals d'altres nacions o simplement comprar-los a preus irrisoris a persones que en desconeixien el valor.
D'altra banda, la tendència a l'esoterisme, el misteri o l'espiritisme, tan de moda durant tot el segle va crear una gran demanda de tetxs i relíquies antigues en què poder recolzar les ensenyances d'un gran nombre de mèdiums, espiritistes i mestres espirituals que fascinaven i espoliaven les classes altes amb les seves sessions esotèriques.
En aquestes circumstàncies, els estudis de les restes arqueològiques independentment del seu rigor, es feia sempre des d'un biaix heteropatriarcal i colonalista, que en el cas que ens ocupa, suposava una idea molt clara del paper de la dona. Aquesta idea, tot just s'està abandonant ara quan, la major part de vegades gràcies a les antropòlogues i arqueòlogues, es revisen les interpretacions de les restes fetes en els dos segles anteriors.
Segons ha posat de manifest l'estudi dut a terme per Cara Wall-Scheffler, les restes humanes trobades en enterraments al costat d'armes o parament guerrer eren classificades directament com a homes. En el cas que fos evident que les restes eren d'una dona, llavors, les armes es classificaven segons el biaix que s'atribuïa a les dones, per exemple, un ganivet al costat d'un home era una arma de caça, en canvi, un ganivet al costat d'una dona era un ganivet de cuina. (ARQUÉ, 2023)
L'equip liderat per l'antropòleg Randy Haas, de la Universitat Wayne State, que el 2018 va realitzar l'excavació d'un enterrament de fa nou mil anys, situat a les terres andines de Wilamaya Patjxa, al Perú, es va trobar en una situació similar. Això, el va dur a revisar els registres de troballes similars en excavacions a les Amèriques des del plistocè superior fins a l'holocè inicial dels últims setanta anys, per descobrir que de 27 tombes trobades amb individus i eines de caça atribuïdes a homes, en 11 casos l'aparent caçador era una dona. Una dada que, en extrapolar-la a la resta d'estudis, els feia pensar que fins al 50% dels individus enterrats amb eines de caça eren dones. (ARQUÉ, 2023)
En aquest context, les amazones van ser tractades com correspon a dones que abandonen el paper que la societat imposa les dones, tot creant una sèrie de tòpics que destaquen l'oposició als homes, la seva crueltat, la manca d'amor maternal, la incapacitat de governar-se a elles mateixes, etc.
Per exemple, tot i que la paraula amazona no és d'origen grec, es va crear una falsa etimologia dividint-la en dos a-mastos ((a)sense - (mastos) pit). Aquesta falsa etimologia va donar lloc a una llegenda segons la qual aquestes guerreres ferotges es tallaven o cremaven el pit dret, per poder fer servir l'arc amb més llibertat i llançar projectils i llances sense limitació i obstrucció física. No hi ha indicis d'aquesta pràctica en obres d'art, en què les amazones sempre es representen amb els dos pits, encara que amb el dret sovint cobert. (Viquipèdia)
 |
| La arquera surcoreana An San.Clodagh Kilcoyne, medallista olímpica, criticada com a feminista per seu cabell curt. |
En realitat, els pits no representen cap inconvenient per al tir amb arc, es tracta d'un prejudici contra el cos de les dones.
El mite
El terme "amazona" deriva probablement de l'etnònim iraní, *ha-mazan-, que significa "guerrers". (Viquipèdia)
Segons la mitologia grega, les amazones eren descendents del déu de la guerra Ares i de la nimfa Harmonia. Constituïen un regnat independent sota el govern d'una reina, anomenada Hipòlita ("la que deixa anar els seus cavalls"). (Viquipèdia)
No toleraven la presència d'homes, excepte com a servents. En La Ilíada, s'anomena les amazones com antiáneirai ("contràries als homes").
Com a mostra de la seva crueltat, es diu que per a reproduir-se s'unien amb estrangers, i sols conservaven la descendència femenina. Als nadons mascles els mutilaven tornant-los cecs i coixos. A les nenes els tallaven el pit. (GRIMAL, 1982)
Diverses llegendes narren els combats sostinguts amb herois grecs com Belerofont, Hèracles o Teseu. Cap al final de la Guerra de Troia, es posaren al costat de Príam, en contra els grecs, sota el comandament de la reina Pentesilea, filla d'Ares, la qual fou morta per Aquil·les.
El seu regne s'ubica al nord, als vessants del Caucàs, a la Tràcia o a l'Escítia meridional, a les planúries del marge esquerre del Danubi. (GRIMAL, 1982)
Les llegendes semblen tenir una part real basada en les dones guerreres dels escites, però la cronologia clàssica data les amazones vers 1335-1184 a.e.c., segles abans de l'arribada dels escites o els sàrmates amb els quals es van equiparar les amazones més endavant. (COSTA, 2024)
Com es pot veure fàcilment, els pobles que grecs i romans van designar com a "amazones" designaven grups que eren de fet ètnicament diversos i no un grup cohesionat. L'element comú era que tots aquests grups estaven situats en regions del nord, que van ser derrotats pels grecs i, finalment, van quedar subjectes a la colonització per part de migrants de parla grega. (COSTA, 2023)
Dona com a insult
La designació de dona a l'antiguitat delimitava la debilitat física en relació amb un home. S'utilitzava habitualment com a insult, com es fa encara avui en dia en contextos masculinitzats.
Aquesta mirada sobre la dona es pot veure clarament a La Ilíada d'Homer. L'estatus de la dona en aquesta epopeia de la virilitat i del valor i l'honor masculí és esgarrifant. Entre els horrors habituals de rapte, violació, espoliació, desarrelament, esclavitud i sotmetiment a la voluntat paterna que inclou la venda en matrimoni, trobem, també, l'ús sovintejat de la paraula dona com a un insult. Un insult que ataca i menysté la virilitat d'un home, d'un guerrer, quan no mostra l'actitud adequada en el camp de batalla o que s'usa per menysprear els enemics.
A la Ilíada la comparació amb una dona apareix com un insult als guerrers que no demostren coratge, valor, ímpetu o desig d'entrar en combat, tant per part dels aqueus, com dels troians:
"Menelau (...) els va dir en to de reny, amb grans sospirs al seu ànim:
"Ai de mi, fanfarrons! No sou aqueus, sinó aquees!". (Cant 7-95)
"I li va replicar el gran Hèctor: (...) no soc un dèbil infant, menys encara, una dona que res no sap de les arts de la guerra". (Cant 7-235)
A tota la regió de l'Orient Mitjà, els enemics derrotats eren constantment denominats dones.
Segons Costa (2023), "L'element comú en els mites de les amazones és que són derrotades invariablement pels herois grecs. De fet, l'única vegada que les amazones van ser representades com a vencedores és en el mite de Mirina tal com explica Diodorus Siculus". (COSTA, 2023)
Derrota i castració
Segons Gina Konstantopoulos, professora adjunta d'assiriologia i estudis cuneïformes al Departament de Llengües i Cultures del Pròxim Orient de la UCLA:
"El tòpic d'equiparar la masculinitat amb les qualitats del guerrer i la destresa marcial està àmpliament representat a tot l'antic Pròxim Orient. A partir de la ubiqüitat d'aquesta imatgeria, veiem l'emergència, principalment a la segona meitat del Segon mil·lenni a.e.c., d'un tipus específic d'insults i maleficis, en els quals els homes, especialment en un context marcial, es veuen amenaçats amb l'eliminació del seu masculí (és a dir, les habilitats guerreres i la imposició de la feminitat forçada). Se'ls prenen les armes, queden impotents i equiparats directament a les dones". (KONSTANTOPOULOS, 2020)
"Els derrotats no només eren descrits de manera rutinària com a dones, sinó que també eren en molts casos literalment emasculats. La violació de soldats enemics al camp de batalla, una pràctica antiga ben documentada, és igualment un acte de gènere que feminitza als vençuts". (COSTA, 2024)
Segons aquests costums, podem entendre la castració dels enemics derrotats i la posterior ofrena dels seus genitals als temples com a celebració de la victòria, com un afront al gènere, a la virilitat dels vençuts que privats del seu penis s'han convertit en "dones".
Trobem un exemple d'aquest costum a la Bíblia, quan el rei Saül (finals del segle XI a.e.c.) demana a David que li porti 100 òrgans genitals dels filisteus com a dot per concedir-li la mà de la seva filla:
"Però quan els consellers de Saül feren saber a David la seva proposta, ell va acceptar de bon grat aquesta condició per a poder ser gendre del rei. Abans i tot que s’acabés el termini, David va sortir amb els seus homes, matà dos-cents filisteus i va pagar al rei els prepucis per poder ser gendre seu. I Saül li va donar la seva filla Mical per muller". (Samuel 18:27)
Conclusió
A partir de les pràctiques exposades en aquest article, es pot veure que referir-se als enemics vençuts com a dones, mancades de coratge, era habitual a tot l'Orient Mitjà a l'antiguitat. No només se'ls insultava com a dones, sinó que era un costum estès convertir-los en "dones" per mitjà de la castració.
Aquest tractament, servia a la propaganda dels grecs que apareixien com a vencedors, exemple de masculinitat, virilitat, coratge, etc. enfront dels enemics derrotats i equiparables a dones (en totes les històries, les amazones són sempre vençudes pels herois grecs).
Donat que no existeix cap vestigi d'una ètnia o grup que respongui a les característiques de les amazones en l'època en què estan referenciades, hem de pensar en altres possibilitats com a origen d'aquestes narracions. És aquí on apareix la teoria de què, en realitat el terme amazones, que recordem significa "guerrers", sorgí per referir-se a un grup heterogeni de pobles ubicats al nord, que van ser derrotats, subjugats pels grecs, i posteriorment humilitats i qualificats de dones.
Fonts
Amazones (mitologia) Viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Amazones_(mitologia) (consultat el 13 de juliol de 2024).
GRIMAL P., Diccionario de mitologia griega y romana. Ediciones Paidós, 1982.
COSTA, N.: “Vaginas Have Received You, And You Know Of Nothing Else!” - Finding The Amazons". Publicat a Ancient Origins 28 de juny de 2024. https://www.ancient-origins.net/myths-legends-asia-history-famous-people/finding-amazons-0021006 (Consultat 7 de juliol de 2024)
COSTA, N.: "Atlantis, the Amazons, and the Birth of Athene: The True Story ". Amazon, 2023
ARQUÉ NUENO, V.: Les dones també caçaven: com el biaix de gènere en l'antropologia ha amagat el seu rol. Publicat al 3.cat el 3 de juliol de 2023. Consultat el 14 de juliol de 2024
https://www.ccma.cat/324/les-dones-tambe-cacaven-com-el-biaix-de-genere-a-lantropologia-ha-amagat-el-seu-rol/noticia/3238612/
CUNCIC, A.: "The Anxiety Workbook", 2017
BALASCH, M., La Iliada, traducció al català. Ed. Folio Proa, 1995.
KONSTANTOPOULOS, G., “My Men Have Become Women, and My Women Men: Gender, Identity, and Cursing in Mesopotamia.” 2020. JSTOR, https://www.jstor.org/stable/26977773. Accessed 14 July 2024.