A uns 90 quilòmetres de la costa d'Israel, a 1.800 metres de profunditat, s'han trobat les restes d'un gran vaixell de fusta que es remunta a l'Edat del Bronze. Es tracta d'un vaixell ple d'àmfores i està majoritàriament intacte. Es tracta d'un dels naufragis més antics mai trobat en aigües profundes.
La importància d'aquest descobriment és que canvia totalment la idea que es tenia de la navegació en l'antiguitat. Segons el món acadèmic, la navegació es feia sempre de port a port i sense allunyar-se massa de la costa, ja que si es perdia de vista la costa no era possible orientar-se en el mar. És el que s'anomena navegació de cabotatge.
El fet que el vaixell es trobés tan allunyat de la costa, en un punt des d'on no es pot divisar terra, posa en qüestió la visió que fins ara es tenia de la navegació en el món antic.
Segons Jacob Sharvit, cap de la Unitat Marina, el vaixell "podria haver-se enfonsat a causa d'una tempesta o un atac de pirates", un fet força comú a la Mediterrània de l'Edat del Bronze. El descobriment revela "com mai abans, les habilitats de navegació dels antics mariners".
La ubicació del descobriment suggereix que almenys algunes comunitats de navegants podien travessar el Mediterrani allunyades de la costa, mentre que fins ara es pensava, que quasi sempre navegaven “a vista”.
Des d'on es va trobar el naufragi només es veu l'horitzó i, sense instruments com brúixoles o astrolabis, es pot plantejar la hipòtesi que s'orientaven "seguint els cossos celestes, observant les posicions i angles del sol i dels astres", diu Sharvit.
El sinistre va ser descobert el juliol de 2023 per Energean, una empresa londinenca que busca dipòsits de gas natural, durant una exploració rutinària de la zona realitzada amb un vehicle submarí a control remot. No va ser fins a finals de maig de 2024 que l'agència israeliana d'antiguitats va aconseguir recuperar les primeres restes del vaixell, dues àmfores que probablement contenien mel, oli d'oliva o resina de pistatxo atlàntic. Aquesta substància, s'utilitzava com a conservant del vi i, a Egipte, com a encens i com a pintura per a objectes funeraris.
El vaixell tenia entre 12 i 14 metres d'eslora i portava centenars d'àmfores, per tant, es tractava d'un vaixell comercial. Es creu que es va enfonsar entre el 1.300 i el 1.400 a.e.c. i que en la seva ruta es dirigia probablement cap a Xipre o Creta.
Hi ha al voltant d'un centenar d'àmfores a la bodega, aparentment intactes, algunes de les quals estan submergides sota el fons marí fangoss. Sharvit va comentar que el naufragi té un enorme potencial per a la investigació: "El vaixell es conserva a tal profunditat que el temps es va congelar en el moment del desastre. La seva estructura i els seus voltants no han estat alterats pels humans, ni afectats per les onades i els corrents que afecten els naufragis en aigües menys profundes".
Davant l'interès que va despertar el descobriment, Energean va fer modificar el robot per poder recollir i analitzar dues de les àmfores trobades al derelicte, a l'exterior, per no danyar-lo.
Fonts:
È stato trovato uno dei relitti più antichi al mondo. Publicat a Il Posto, 21/06/2024. Consultat 5 de juliol de 2024 https://www.ilpost.it/2024/06/21/relitto-nave-mare-israele/