Quan al segle XIX es van descobrir i interpretar les tauletes en escriptura cuneïforme de Sumèria i Babilònia, es van trobar moltes similituds entre el relat bíblic de la creació i els relats sumeris i babilonis. Donada l'antiguitat d'aquests relats, els lingüistes coincideixen que el relat bíblic és una versió abreujada (i a la manera hebrea) del relat babilònic narrat a l'Enuma elish (Des de dalt) el relat de la creació babilònic. Tant jueus com cristians neguen aquesta relació.
Enuma Elish
L'Enûma elish és un poema extens, escrit possiblement durant el segon mileni i conservat en tauletes d'argila. La temàtica és la creació dels déus a partir d'una parella divina, la creació de l'univers, i sobretot l'entronització de Marduk com a déu protector de Babilònia. Després, Marduk supervisa la creació de la humanitat, que té per funció alliberar els déus de les seves obligacions, com ara excavar canals de reg i mantenir-los oberts per a irrigar els camps. Un petit fragment de l'inici diu:
"Quan dalt, el cel (encara) no tenia nom, a baix (encara) no hi havia terra, barrejaren les seves aigües, primer Apsu, el seu creador, Mummu i Tiamat, que les havia engendrat amb tots ells... quan (encara) no havia sigut creat cap dels déus, a cap d'ells els havia sigut donat (encara) un nom i els destins no havien sigut (encara) determinats, els déus foren creats del seu centre.
El poema pren el nom de les dues paraules amb què comença, Enuma Elix "Quan a dalt" i així se'l coneixia a l'antiguitat. La versió sumèria té com a déu creador a Enlil.
Més endavant, a causa a un cúmul de circumstàncies en les quals no entrarem ara, es van crear els éssers humans a la terra. Es primers intents van fallar, però després de diversos intents, els experiments van tenir èxit i es va crear l'ésser humà. El motiu per crear l'ésser humà va ser tenir mà d'obra a disposició per executar diverses tasques i servir als déus.
Comparativa entre l'Enuma Elish i la Bíblia
Els antics mesopotamis creien que el món era un disc pla circular envoltat per un mar d'aigua salada. La terra habitada era un únic continent gegant dins d'aquest mar, i surava en un segon mar, d'aigua dolça, que subministrava l'aigua a fonts, pous i rius, connectant-se amb l'aigua salada del mar. El cel era un disc sòlid sobre la terra, corbat fins a tocar el món en la seva vora; per sobre dels cels hi habitaven els déus.
Altres pobles, com els egipcis, tenien visions similars.
Pel que es dedueix de la Bíblia hebrea, la geografia és idèntica a la dels babilonis: una terra plana circular surant sobre un mar d'aigua dolça, envoltada per un mar d'aigua salada, amb una sòlida volta celeste (el firmament) superior. És la creació d'aquest món que tant Enûma Elish com el Gènesi 1 ens descriuen.
Traduccions del Gènesi 1
Sovint, les comparacions entre la Bíblia i altres textos antics del Pròxim Orient estan contaminades per les traduccions cristianes, que han imposat les doctrines de la creació (del no-res) i la Trinitat.
A continuació presentem algunes tradicions del Gènesi 1 fidels al text hebreu.
Gènesi 1 (Segons Jan Erik Sigdell)
Segons la traducció canònica, el relat de la Bíblia comença dient:
1 Al principi, Déu va crear el cel i la terra.
La paraula hebrea traduïda com a Déu és 'Elohim. És un fet lingüístic que ningú pot negar que la paraula 'Elohim és plural i el seu significat literal és "déus".
En hebreu, la frase diu:
Bere'shiyt bara' 'Elohim 'et ha shamayim ve-'et ha 'arez
Podríem traduir-la així:
“Al principi els déus van crear el cel i la terra”
Però això no encaixa, perquè el verb bara' = “crear” està en singular. A més, la paraula "cel", shamay , també està en plural: Shamayim.
Segons fonts cabalístiques, la paraula bere'shiyt no només significa "inici", sinó que també pot significar "el primer", la primera entitat que va ser, el Déu més alt.
La paraula 'et' es pot considerar una partícula acusativa, però també es pot traduir com "amb" (en ve-'et , ve significa "i", per tant "i amb").
Una traducció correcta gramaticalment podria ser la següent:
“El Primer va crear els déus [juntament] amb els cels i amb la terra”.
La paraula, bere'shiyt es basa en be = "en, a" i re'shiyt = "inici". Però segons els diccionaris (com ara el lèxic hebreu i caldeu de Gesenius ) re'shiyt també significa "el primer (del seu tipus)" i també pot significar una referència a l'"origen".
Així, bere'shiyt també es pot entendre com una expressió que significa "el primer original" (o "el primer"). Una interpretació cabalística és la d'una combinació de beyt = "casa, residència" i la paraula re'sh = "el més alt, el Senyor", col·locat dins de beyt (entre be i yt ). Es diu que això significa "el Senyor a la seva morada".
Si encara es vol traduir com "principi", hauria de ser "en un principi" i no "al principi" (que hauria de ser bare'shiyt - una contracció de be-ha-re' shiyt – i no be re'shiyt. El significat no seria a l'inici de tot, sinó "en un dels inicis".
O podria ser un genitiu, com "al principi" de la creació de Déu, però el verb "crear" hauria d'estar en una altra forma gramatical. Aquestes dificultats desapareixen si acceptem el suggeriment cabalístic que bere'shiyt es podria entendre com a "el primer".
Per tant, segons la gramàtica una traducció correcta seria:
“El Primer va crear els déus [juntament] amb els cels i amb la terra”.
Fonts:
Jan Erik Sigdell, On sexuality and the Bible
Jan Erik Sigdell, The real history of christianity (2018)
Gènesi 2 (Segons Mauro Biglino)
L'inici de l'Antic Testament, inspirat en els textos sumeris, mostra que el procés que comunment coneixem com a Creació és més aviat un procés de terraformació per fer la Terra un espai habitable on poder instal·lar una colònia que explotés els recursos minerals, especialment mineria d'or.
Gén. 1 Al principi, l'Elohim va modificar el cel i la terra. 2 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i el kavot de l'Elohim planava sobre les aigües.
Segons M. Biglino, la paraula creació no existeix en l'Antic hebreu, com tampoc la paraula déu ni la paraula eternitat:
"L'Elohim, que aquí es tradueix com a Déu, no va crear res: el verb hebreu bara mai significa "crear", en cap de les ocasions en què s'usa en l'Antic Testament; de fet significa “intervenir per a modificar una situació” segons les pròpies necessitats i, entre les diverses accepcions, esmento les següents: “tallar”, “donar forma”, “separar” i fins i tot “engreixar”".
Pel que fa a la traducció "l'Esperit de Déu", que en hebreu és la paraula kavod, podeu consultar el seu significat en aquest article.
Fonts:
Mauro Biglino, Els libro que cambiará para siempre nuestras ideas sobre la Biblia