El Rig Veda conté una gran quantitat d'himnes, exactament 1028, la major part dels quals canten les lloances d'Indra, Agni, Surya i Vishnu.
En aquesta col·lecció es troba el famós "Nasadiya Suktam", sovint anomenat Himne de la creació. El nom prové de les dues primeres paraules "na asat, nasad".
Els himnes vedes són molt difícils de traduir a causa de la seva llengua arcaica, per això, sovint se'ls interpreta a partir dels comentaris en sànscrit, especialment els comentaris de Sayana (s. XIV).
En aquest himne hi ha dos conceptes fonamentals:
- brahman, descrit pels antics "rishis" com a "satyam jnanam anantam" (consciència, realitat, sense limits), la matèria original de la creació. Tot el que existeix prové de brahman, qui alena cada ésser viu amb la seva consciència. brahman és la realitat a causa del qual tot existeix.
- maia, en ser brahman una realitat no dual, sense atributs, no pot ser per si mateix l'origen de tot el que existeix. El món dual sols pot existir si associem brahman a un altre factor capaç de crear la diversitat que podem observar en el món dual. Aquest poder és maia, una natura misteriosa que està representada per la foscor. La foscor té un extraordinari poder ocult com s'expressa a la metàfora de la corda i la serp.
Aquest misteri és el que intenta explicar l'himne "Nasadiya Suktam" (10-129).
Nasadiya Suktam (Himne de la creació) Rig Veda X, 129
Llavors el no ser no existia
ni tampoc existia el ser.
No existia l'espai eteri
ni, més enllà, la volta celeste.
Hi havia quelcom cobert?
On?
Per a qui podria haver felicitat?
Existia l'aigua,
aquest profund, insondable abisme?
No existia la mort,
ni existia l'immortal,
ni signe distintiu de la nit i el dia.
Sols l'U alenava,
sense aire, pel poder de Maia.
A part de l'U
no existia cap cosa.
Al principi sols existia la tenebra,
tenebra coberta de tenebra.
Tot era com l'aigua sense forma.
D'allò que era completament cobert de tenebra,
sorgí com l'univers pel poder de la creació.
Primer sorgí el desig,
com a llavor primordial per a les ments de tots.
Per descobrir el vincle entre el ser i el no ser,
els savis buscaren sàviament en l'interior dels seus cors.
Tot es manifestà ràpidament, com rajos de llum,
Què podia haver-hi a sota?
Què podia haver-hi a sobre?
Hi havia éssers vius i elements materials.
Objectes com el menjar estaven a sota i
els éssers que els consumeixen, a sobre.
Qui ho sap, en veritat?
Qui ens ho pot explicar aquí?
A partir de què i per qui va ser creat el món?
Fins i tot els déus van sorgir
després de la Creació del món.
Llavors, qui sap d'on prové?
Allò ded'onsorgí la Creació,
sap si sí o si no, n'és creador.
El Suprem regent del món
que és arreu i tot ho coneix,
ho sap,
si no, ningú ho sap.
Comentaris
Llavors el no ser no existia
ni tampoc existia el ser.
"Llavors" es refereix al període anomenat "pralaya" quan l'univers estava no manifestat. L'univers es trobava en un estat de dissolució després de la destrucció de l'anterior cicle de creació.
En aquest estat no existia el ser ni el no ser.
En física moderna "pralaya" seria el període anterior al Big bang, fa uns 14 milions d'anys.
No existia l'espai eteri
ni, més enllà, la volta celeste.
En aquest estat no manifestat, l'univers estava completant sumit en maia. No existia el món sota, ni l'espai sobre. No existien els catorze "lokas" o mons descrits en la mitologia hindú.
Hi havia quelcom cobert?
On?
Per a qui podria haver felicitat?
Existia l'aigua,
aquest profund, insondable abisme?
Què hi havia que estigués velat per la misteriosa foscor de maia? On? L'espai no existia. Per a qui podria existir la felicitat? No s'havien manifestat els éssers amb consciència. No hi havia ningú per contemplar la manifestació o la no manifestació.
Què hi havia present? Només l'aigua?
No, fins i tot els elements no s'havien manifestat.
No existia la mort,
ni existia l'immortal,
ni signe distintiu de la nit i el dia.
No existia la mort. L'univers arriba al "pralaya" quan el "karma" de tots i cadascun dels éssers vius s'esgota totalment.
Sols l'U alenava,
sense aire, pel poder de Maia.
A part d'Ell
no existia cap cosa.
L'U és brahman no dual; brahman no és un ésser viu que pugui respirar, però quan s'associa al poder creatiu de maia, brahman és el creador, sostenidor i destructor de l'univers.
Respirar és una metàfora per dir que és l'origen del prana, la font de la vida. Apart de brahman i el poder de maia, res més existia, ja que l'univers es trobava no manifestat.
Al principi sols existia la tenebra,
tenebra coberta de tenebra.
Tot era com l'aigua sense forma.
Al principi tot era cobert per la misteriosa foscor de maia. Si prenem la metàfora de la corda que sembla una serp, si el carreró on es troba estigués completament fosc, no podríem veure ni la corda ni la serp. Aquest estat de tenebra és l'estat de "pralaya", no manifestat, com l'aigua sense forma.
D'allò que era completament cobert de tenebra,
sorgí com l'univers pel poder de la creació.
Aquest és el precís moment de la creació en el qual d'allò no manifestat sorgeix la manifestació en la forma de l'univers pel poder il·limitat de maia.
Primer sorgí el desig,
com a llavor primordial per a les ments de tots.
El desig és l'impuls primitiu per manifestar l'univers. Aquest impuls és el resultat del "karma" acumulat en anteriors cicles de la creació.
De la mateixa manera que el naixement i la mort d'una persona es deu al karma individual, la manifestació i dissolució de l'univers és deguda al "karma" combinat de tots els éssers vius.
A causa del "karma" existent maia pot manifestar l'univers i prendre com a llavor de les ments dels éssers vius el "karma" acumulat en l'anterior cicle de creació i destrucció.
Per descobrir el vincle entre el ser i el no ser,
els savis buscaren sàviament en l'interior dels seus cors.
Els "rishis" buscaren la resposta al seu interior, en la divinitat que habita en ells.
Tot es manifestà ràpidament, com rajos de llum,
Què podia haver-hi a sota?
Què podia haver-hi a sobre?
Tot, tots els elements, es manifestaren a causa del poder de maia, que s'extenia com rajos de llum (tal com s'expressa també en la teoria del Big Bang).
Hi havia éssers vius i elements materials.
Objectes com el menjar estaven a sota i
els éssers que els consumeixen, a sobre.
Hi havia dues classes de manifestació: els éssers vius i els elements materials.
Qui ho sap, en veritat?
Qui ens ho pot explicar aquí?
A partir de què i per qui va ser creat el món?
Qui entre nosaltres pot explicar la creació?
Fins i tot els déus van sorgir
després de la Creació del món.
Llavors, qui sap d'on prové?
Fins i tot els déus com Indra, Agni i Vishnu vingueren després de la creació del món i per tant, no van poder observar el moment exacte en el qual el món va ser creat.
Llavors, qui pot saber d'on ve o qui l'ha creat?
Allò d'on sorgí la creació,
sap si sí o si no, n'és el creador.
Allò d'on va sorgir la creació, brahman no dual, juntament amb maia, al qual se'l coneix com a Ishvara, el creador, sostenidor i destructor de l'univers, ho sap si n'és o no n'és el creador.
Qui més ho pot saber?
Ningú més era present al moment de la creació.
El Suprem regent del món
que és arreu i tot ho coneix
Ell ho sap,
si no, ningú ho sap.
Sols el suprem creador ho sap. Però els antics "richis" van ser inspirats amb aquest coneixement i el van transcriure als Vedes.
Aquest himne és molt enigmàtic i no és fàcil d'entendre.
Fonts:
Arsha Bodha center - Swami Tadatmananda
Maya's Mysterious Magic: Nasadiya Suktam - Vedic Hymn of Creation