El concepte de "temps axial" és una teoria de la filosofia de la història del pensador Karl Jaspers.
Jaspers divideix la història de la humanitat en dues grans etapes separades pel temps axial, situat entre el s. VIII al s. II a.e.c. Amb aquesta datació es desmarca del calendari occidental, ja que el temps axial és una categoria universal que no es pot vincular amb una determinada religió.
Jaspers va arribar a aquesta conclusió a partir de l'anàlisi de la societat humana, de com apareixen i desapareixen les civilitzacions de l'antiguitat i com es formula el progrés de la humanitat fins a la civilització moderna.
Les civilitzacions anteriors al temps axial tenen dues fases amb uns trets comuns:
- Primera fase: discurs articulat, creació d'eines i capacitat d'utilitzar el foc.
- Segona fase: apareixen l'escriptura, el concepte d'estat i els tractats religiosos mitològics. A la riba dels grans rius sorgeixen les civilitzacions antigues: Egipte, Babilònia, Assíria, Xina, Índia. Hi ha comerç i, en conseqüència, el xoc i la interpenetració de cultures.
A partir del s. VIII a.e.c, es desenvolupa arreu i de forma gairebé simultània el fonament espiritual de la humanitat:
- A la Xina, apareixen Lao-Tzu, Confuci i altres grans pensadors que creen els fonaments del confucianisme i el taoisme.
- A l'Índia, apareixen les ensenyances de Buda, el jainisme i s'escriuen les Upanishads.
- A Pèrsia, Zaratustra proclama el zoroastrisme.
- A Palestina, tenim l'aparició dels profetes Isaïes, Elies i Jeremies.
- A Grècia, hi ha tots els corrents filosòfics, des del materialisme i l'escepticisme fins a sofismes altament científics amb Sòcrates, Aristòtil i Plató, Heràclit i Parmènides.
Abans d'aquest moment, l'individu vivia sobretot com a membre d'un grup i no tenia consciència clara de la seva pròpia individualitat. La seva forma de religiositat és el que s'anomena religiositat d'ordre o de béns mundans, ja que el grup religiós es relaciona amb el diví amb la finalitat d'obtenir béns relatius: pluja, descendència, victòria, manteniment de l'ordre social i còsmic, etc.
Les circumstàncies històriques van fer que durant el temps axial, de manera gairebé simultània en diverses civilitzacions, es produís un procés d'individualització que va modificar la forma d'existir del ser humà, i per tant, la seva relació amb el diví.
És llavors que sorgeix la religiositat de la salvació o d'alliberament, la religiositat postaxial. El subjecte sent que la seva forma de viure és deficient, insatisfactòria. Ja no espera del diví una satisfacció de les seves necessitats, sinó una transformació de la seva manera d'existir, per tal d'arribar a un mode d'existència satisfactori.
Aquest temps axial, segons Jaspers, és el més important en la història de la societat. Va ser llavors quan hi va haver un gir que va crear l'home modern, amb la seva actitud d'individualisme i racionalitat. A les regions remotes, a diferents extrems d'Euràsia, però gairebé simultàniament, les persones adquireixen el valor de l'individu i és aquest individu que es fa conscient de la seva pròpia impotència davant d'un món sense ànima. El desig de transcendir, al que és "més enllà del món", va calar en la mentalitat de les persones amb més força que la invenció d'una arada o un molí d'aigua.
Segons Jaspers, l'era moderna en aquest moment present està desenvolupant i concloent aquelles idees, els fonaments de les quals es van establir precisament en aquest període clau. La lògica, els mètodes de coneixement del món, les visions filosòfiques i l'actitud del ser humà d'aquella època sorprenen la nostra.
Font:
https://ca.unansea.com/temps-axial-de-karl-jaspers/
Ruiz Calderon J., Vedantasara 2009.