 |
| Panel en Sumeria. Wikimedia Commons. Juan Carlos Fonseca Mata, CC BY-SA 4.0 |
Els Elohim a l'Antic Testament*
Els Elohim bíblics no eren un sol déu, com la teologia cristiana ens ha fet creure tot aquest temps, sinó una pluralitat d'individus tal com es pot comprovar en nombrosos passatges de l'Antic Testament. La paraula Elohim plural, quan es tradueix per Déu en singular, dóna l'idea falsa de què en la Bíblia es parla d'un sol déu.
Aquests Elohim són els mateixos Anunnakis que s'esmenten en els textos sumeris.
En molts passatges es parla de la pluralitat de déus (Elohim) i també es descriu a YHWH com a un d'aquests Elohim:
Ex 3.15 "Després, YHWH va ordenar a Moisès:
—Digues als israelites: “YHWH, l'Elohim dels vostres pares, l'Elohim d’Abraham, l'Elohim d’Isaac i l'Elohim de Jacob, m’envia a vosaltres.” Aquest és el meu nom per sempre més; amb aquest nom m’invocaran totes les generacions".
Ex15.3 "El Senyor és un home de guerra YHWH és el seu nom".
Ex 18.11 "Ara sé que YHWH s’ha revelat més gran que tots els déus, justament quan els egipcis tractaven els israelites amb més arrogància".
Dt 6.14 "No aneu darrere altres déus, déus de les nacions veïnes, 15 perquè YHWH, el teu Elohim, que és enmig teu, és el Déu-gelós".
Dt 13.7 "Si el teu propi germà, el teu fill o la teva filla, o la teva pròpia dona, o el teu més gran amic, et proposa d’amagat de donar culte a altres Elohim, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, 8 ja siguin Elohim dels pobles veïns, de prop teu, o dels pobles llunyans, d’arreu de la terra, 9 no en facis cas, ni tan sols l’escoltis".
Dt 32, 17 "Els israelites engelosien YHWH adorant Elohims estrangers, l’irritaven amb cultes detestables, 17 amb sacrificis oferts a dimonis, que no són déus, a déus que no coneixien, divinitats noves, tot just arribades, que els vostres pares no havien venerat".
Salm 82 "YHWH s’aixeca en l’assemblea divina i judica enmig dels déus".
Jeremies 7.18 "Els fills recullen llenya, els pares encenen el foc i les dones pasten la farina per fer coques i oferir-les a la Reina del cel; m’irriten vessant libacions a altres Elohim.
Els Elohim disposaven de campaments en les zones frontereres que presidien amb les seves hosts, com a Gén 32,1:
" 2 Jacob va continuar el seu camí i se li van acostar uns malakim. 3 En veure’ls exclamà:
—És el campament de Déu!
I va anomenar aquest lloc Mahanaim".
També els esmenten expressament en textos de Qumrán com 4Q401 14i 8 que afirma: "[...] són honrats en tots els campaments dels Elohim i reverenciats per l'assemblea dels humans [...]".
El temps de vida dels Elohim no es pot comprendre a escala humana. Si prenem per exemple el llistat dels reis sumeris abans del diluvi, tenim que regnaven durant 10 sars, 12 sars, etc. Un sar són 3600 anys. Cap ésser humà podria trobar utilitat en una unitat de mesura de 3600 anys. La seva vida és molt longeva i a ulls humans, eterna.
Malgrat això, està atestat a la Bíblia que els Elohim moren igual que els éssers humans com podem veure al Salm 82:
"6 Doncs jo declaro: Ni que sigueu déus
ni que sigueu tots fills d'Elyon,
7 com qualsevol home morireu,
caureu com han caigut tants governants".
En aquest Salm i en el Sam 89, 5-6 es parla de l'assemblea dels Elohim on judiquen el mal govern de les nacions. Aquesta assemblea dels fills dels Elohim es localitza al cel:
6 El cel celebra els teus prodigis, Senyor,
l’assemblea dels àngels canta la teva fidelitat.
7 Qui és comparable al Senyor dalt dels núvols?
Qui és com el Senyor entre els fills dels Elohim?
Elohim singular o plural?
A l'Antic Testament trobem la paraula Elohim (plural) de vegades amb el verb en plural i d'altres amb el verb en singular. Això no té res d'estrany, ja que passa el mateix amb altres paraules com Mitsrayim (egipcis) que s'utilitza en singular i en plural. Aquí el verb està en tercera persona del plural:
Ex 1, 11 "Llavors els van imposar uns encarregats per oprimir-los amb treballs feixucs; així van construir per al faraó les ciutats d’aprovisionament de Pitom i Ramsès. 12 Però, com més els oprimien, més augmentaven i es multiplicaven, i els egipcis els veien com una amenaça. 13 Per això van esclavitzar els israelites amb duresa 14 i els amargaren la vida amb treballs pesats: preparar l’argila, fer maons i ocupar-se de totes les feines del camp. Amb tot això els esclavitzaven durament".
En canvi, més endavant el verb està en singular (encara que es tradueix en plural
Ex 14, 25 "Els egipcis van exclamar (va exclamar):
—Fugim (Deixa'm fugir) dels israelites! El Senyor lluita a favor d’ells contra Egipte!".
La diferència entre l'ús de les dues paraules, Elohim i Mitsrayim, és que la teologia ha volgut que Elohim sigui un déu únic, per això s'ha vist en la necessitat de transformar tots els plurals en singular, forçant la llengua i el significat de la narració de forma extrema.
Sistemes de transport
Els Elohim viatjaven en màquines voladores anomenades ruach, kavod i merkavah.
El kavod generalment es tradueix com "Gloria de Déu". Si substituim glòria de déu per kavod que significa "quelcom molt pesant", amb els coneixements que tenim en l'actualitat, fàcilment veurem que és un tipus de nau voladora.
Ex 33 "18 Llavors Moisès va dir:
—Deixa’m contemplar, si et plau, el teu kavod
19 El Senyor li va respondre:
—Jo faré passar davant teu tota la meva bondat i pronunciaré el meu nom, que és “el Senyor”. Jo concedeixo el meu favor a qui el vull concedir i em compadeixo de qui em vull compadir.
20 Però va afegir:
—No podràs veure el meu rostre, perquè el qui em veu no pot continuar vivint.
21 I va dir encara:
—Aquí vora meu tens aquest lloc. Posa’t damunt la roca, 22 i, quan passarà el meu kavod, t’amagaré en una esquerda de la roca i et taparé amb la mà fins que jo hagi passat. 23 Després retiraré la meva mà i em podràs veure d’esquena; però el meu rostre, ningú no el pot veure".
La crueltat dels Elohim
Els Elohim eren colonitzadors que desenvolupaven a la Terra una funció molt concreta en benefici propi: l'extracció d'or que enviaven al seu planeta. Com a colonitzadors, van establir una estructura de poder i control per tal de governar els seus treballadors i mantenir l'eficiència de la producció.
Segurament, igual que podem veure en ela història de la colonització humana, consideraven els éssers humans com a animals al seu servei, dels quals podien disposar al seu albir.
L'obediència d'aquests éssers humans no era fàcil d'aconseguir, els exemples de com el poble de Jacob desobeix contínuament YHWH són una constant.
Per tal de mantenir els éssers humans sota control, com qualsevol civilització colonial, s'usava el terror. Els Elohim eren temuts pels éssers humans, ja que quan entraven en contacte amb algun d'ells no se sabia mai el que podia passar. Són nombrosos els passatges on s'expressa que poden morir per haver vist el seu rostre, com a Ex 33.
També exigien una obediència a les normes i fidelitat a l'Elohim que els havia estat assignat, la desobedència es castigava amb la mort.
Dt 13, 7 "Si el teu propi germà, el teu fill o la teva filla, o la teva pròpia dona, o el teu més gran amic, et proposa d’amagat de donar culte a altres Elohim, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, 8 ja siguin Elohim dels pobles veïns, de prop teu, o dels pobles llunyans, d’arreu de la terra, 9 no en facis cas, ni tan sols l’escoltis. No li mostris pietat ni en tinguis compassió, no l’encobreixis: 10 l’has de fer morir. Sigues el primer a tirar-li pedres per matar-lo, i que després ho faci tot el poble. 11 Apedrega’l fins que mori; perquè ha intentat d’apartar-te del Senyor, el teu Déu, el qui et va fer sortir del país d’Egipte, de la terra on eres esclau. 12 Tot el poble d’Israel, quan ho senti, escarmentarà i, enmig teu, ningú no tornarà a cometre una maldat com aquesta".
Núm 25, "1 Quan Israel vivia a Xitim, els homes van llançar-se a cometre actes libidinosos amb dones de Moab. 2 Elles invitaven el poble als sacrificis que oferien als seus déus, i els israelites prenien part en aquests àpats sagrats i adoraven els déus dels moabites. 3 Els israelites es van sotmetre al déu Baal de Peor i el Senyor s’indignà contra Israel.
4 El Senyor va dir a Moisès:
—Pren tots els caps del poble i fes-los penjar (empalar o esquarterar) davant el YHWH, de cara al sol. Així s’apartarà d’Israel la meva forta indignació".
En les batalles per conquerir territoris, sovint es demana que no es deixi cap persona en vida. S'ataca a pobles indefensos i pacífics, passant a espasa a tots els seus habitants, sense perdonar-ne cap.
La promiscuïtat dels Elohim
Quan els Elohim van modificar genèticament els homínids, la seva intenció fou la d'aconseguir mà d'obra per a les explotacions mineres. Poc a poc aquests primers intents es van perfeccionar fent-los més atractius als ulls dels Elohim com podem veure a Gen 6:
"1 Quan els homes començaren a multiplicar-se a la terra i els van néixer filles, 2 alguns dels fills dels Elohim, en veure que les filles dels homes eren belles, prengueren per mullers totes les que van voler."
La Bíblia és un llibre molt promiscu, tant per part dels éssers humans com del Elohim i és ple de raptes, violacions, pederastia i abús maltracte de dels dones.
*Advertiment
Hem d'advertir que el text que conservem de la Bíblia ha estat manipulat per tal de fer-lo encaixar en una idea teològica que correspon amb la concepció cristiana de déu.
Donat que l'Antic Testament no és un llibre sagrat i en cap moment parla d'un déu únic, s'han hagut de manipular les traduccions de diverses paraules per tal que el que diu el text original en hebreu s'adeqüi a la teologia cristiana.
Gràcies al treball de Mauro Biglino, aquestes contaminacions estan sortint a la llum. Un cop es llegeix el text amb el significat original, es veu clarament que la Bíblia ni és un llibre sobre un déu únic ni té un missatge metafísic.
Fonts: